ESCOLA ANGELETA FERRER, MATARÓ

2017_06_20_ (177)-HDR-Pano b

El mes de juliol de 2017 van finalitzar les obres de transformació de l’antiga fàbrica Can Fàbregas, ubicada al centre de Mataró, per convertir-la en l’escola pública Angeleta Ferrer

Els orígens de la fàbrica. La fàbrica es construí a mitjans del segle XIX a Mataró per ampliar les instal·lacions industrials de la família Arenas. El desenvolupament de la màquina de vapor i la construcció de la línia del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848) provocaren un creixement de l’activitat industrial que es desenvolupà als afores del nucli urbà. La fàbrica, destinada a la producció de fil i teixits, es projectà des de l’inici com un vapor. La conflictivitat social i la major competitivitat de les fàbriques de riu propiciaren, a finals del segle XIX, el trasllat de l’activitat a Campdevànol i el tancament de la fàbrica.

A principis del segle XX la fàbrica fou arrendada i més tard adquirida per la societat d’Antoni Fàbregas, que tenia com activitat la confecció de capses de cartró per a les peces de la indústria tèxtil (gènere de punt, camises…) i també per altres rams com la confiteria, farmàcia o joieria. Al llarg del segle XX es portaren a terme diverses ampliacions fins a bastir un important complex industrial amb més de 10.000 m2 construïts.

2017_06_20_ (210)-HDR

La transformació urbanística del sector. L’any 2006, l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA adquirí el complex en el marc de la transformació urbanística d’aquesta part de la ciutat. L’any 2007 l’activitat de la fàbrica es traslladà a un nou edifici, a Santa Maria de Palautordera. La modificació del planejament promoguda per l’Ajuntament de Mataró (2012) destinà bona part del sòl ocupat per l’antiga fàbrica a equipament escolar i la resta a habitatges i comerç. Per facilitar l’accés a l’escola i completar el sistema d’espais lliures del barri, es va preveure una petita plaça oberta al carrer Churruca, confrontada al porxo que enllaça amb l’Avinguda Jaume Recoder.

Pere Vilaseca  (Font: Pere Vilaseca)

L’any 2014 es realitzà l’enderroc de les diferents edificacions, amb l’excepció d’aquelles que estaven catalogades pel Pla especial del patrimoni (1999): la nau més antiga i la xemeneia.

La nau té planta baixa, planta pis i golfes, és de planta rectangular de 18,70m per 84,85m. Segons l’estudi històric realitzat per l’empresa Atics, està formada per dues parts que es construïren en èpoques diferents. La part més antiga és la de mida més gran i correspon a les vint crugies més properes al carrer Churruca. Aquesta part es conforma a partir de la repetició d’un tipus o crugia d’una amplada de 3,13m i amb una obertura a façana a cada planta. Abans de la intervenció, la planta baixa era diàfana sense cap tancament entremig, i a la planta pis hi havia un tancament de totxana sobreposat que dividia l’espai en tres àmbits diferents. L’estructura està formada per jàsseres de fusta disposades perpendicularment a la façana longitudinal, recolzades sobre tres pilars de fosa. La geometria del pilar és troncocònica. La separació entre jàsseres, de 3,13 metres, es cobreix amb una volta de maó de pla, que en el sostre de la planta baixa està executada amb tres filades de maó i en la planta pis amb tres filades de rajola. Uns envanets conillers disposats transversalment resolen l’espai entre el terra i la part superior de la volta. La transició entre pilars de fosa i jàssera està resolta amb un capitell de fusta de la mateixa amplada de la jàssera i amb els extrems arrodonits, una solució que l’aproxima al llenguatge dels ordres clàssics.

La solució de la coberta és de cavalls que es recolzen sobre els pilars de la planta inferior. Uns tornapuntes triangulen els extrems del cavall i transmeten l’esforç al pilar de la planta inferior. Un travesser disposat a una alçada de 2,40 metres triangula la part superior del cavall. En bona part de la coberta hi ha un lluernari orientat a sud-est que es conforma a partir de la prolongació d’una de les bigues del cavall. Entre les encavallades hi ha les corretges i llates de fusta que sostenen una capa de rajola i la teula àrab.2017_06_20_ (112)-HDR-Pano b

La fonamentació presenta un sistema complex reticular fet amb murs de maçoneria de pedra natural. Els murs de càrrega de la nau, així com els pilars, es recolzen sobre aquesta retícula contínua de murs, l’ample dels quals és d’uns 60 cm amb un fondària superior als dos metres de profunditat.

L’altra part de la nau està formada per sis crugies de la mateixa mida que les anteriors però amb una configuració diferent. Aquesta part ha estat objecte de modificacions, molt probablement quan la fàbrica va deixar de ser una filatura per esdevenir una fàbrica de caixes de cartró, i també amb posterioritat per adaptar-se a les necessitats productives. A diferència de l’altra, aquesta part estava compartimentada amb murs de càrrega. Funcionalment acollia els serveis, l’escala, el muntacàrregues, les oficines i diferents instal·lacions de la paperera, com el dipòsit d’aigua. L’àmbit disposa d’un soterrani vinculat a les necessitats funcionals de la màquina de vapor i la xemeneia.

El projecte de reutilització. La dimensió de la nau va permetre la implantació de la totalitat del programa de l’escola al seu interior, amb l’excepció del gimnàs. En aquest cas es va optar per situar-lo a la part sud del solar, en contacte amb la pista poliesportiva, adossat a les mitgeres de les edificacions de l’interior de l’illa i allunyat de la nau per no restar-li visibilitat. El volum del gimnàs és l’únic de nova planta.

2017_06_20_ (140b)-HDR

Les característiques de la part més compartimentada a l’interior de la nau dificultaven la distribució del programa funcional. No obstant, aquesta part seguia el mateix ritme d’estructura que la resta, un fet que es feia evident a la planta sotacoberta. Per aquesta raó, una decisió important del projecte va ser eliminar els murs de càrrega interiors  i estructurar la part de les sis crugies seguint la lògica de la resta de la nau. Aquesta intervenció ha atorgat a l’edifici una unitat que mai no havia tingut, i n’ha facilitat la funcionalitat. Els pilars nous s’han executat amb acer i les voltes i jàsseres amb formigó armat.

L’accés a la nau es fa mitjançant l’obertura, fins al terra, de dues finestres de la façana sud-est. El vestíbul té l’ample de dues crugies de la fàbrica i la profunditat de tota la nau. El vestíbul separa l’administració, el menjador i la cuina de la resta de l’escola. Les aules d’infantil es distribueixen agrupades de dues en dues, en filera i orientades a sud-est. El passadís que permet l’accés a les aules recull en un dels seus costats la filera de pilars del mig de la nau. A l’altra banda del passadís, i amb orientació nord-oest, hi han les estances que serveixen la part infantil (aula de psicomotricitat, tutories i serveis), la biblioteca, la sala de professors, el despatx extern i les tutories de primària. A l’exterior, i en contacte amb les aules d’infantil, s’ha construït un porxo d’estructura de fusta perquè protegeixi del sol i aixoplugui de la pluja les activitats exteriors. Una franja de plantes arbustives que segueix l’alineació de la base de la xemeneia limita les aules exteriors infantils a la vegada que les separa del pati de primària.

2017_06_20_ (159-164)-HDR b-Pano2017_06_20_ (469)-Pano

2017_06_20_ (378)-Pano

2017_06_20_ (366)-HDR-Pano_1

En contacte amb el vestíbul hi ha les dependències del conserge, l’accés a l’escala i l’ascensor. Des del vestíbul i en direcció a ponent s’inicia un passadís confrontat amb el de primària que permet l’accés a les estances de l’administració, el menjador i la cuina. La cuina té un accés des del carrer per facilitar l’entrada de les mercaderies.

2017_06_20_ (824)-Pano b

2017_06_20_ (718)-Pano

Panorama_sin_título1

La planta pis s’organitza a l’entorn d’un passadís de tres metres d’ample que travessa longitudinalment la nau amb aules a cada costat, i conserva la visió, en el sentit longitudinal, de la nau original. El passadís queda desplaçat del centre perquè els pilars se situïn a una banda del pas. Les aules orientades a sud-est, amb major incidència del sol, tenen més fondària i ocupen dues crugies i mitja; les aules orientades a nord-oest són més estretes i ocupen tres crugies. Per comunicar aquesta planta amb la resta de l’escola hi ha una escala interior protegida, l’ascensor, i una escala exterior ubicada a la façana lateral de la nau, que comunica directament amb el pati.

La planta de les golfes ha recuperat la seva diafanitat i s’ha habilitat com un espai visitable, sense ús. Des del punt de vista tèrmic, la funció de les golfes és de coberta ventilada que amorteix els canvis de temperatura a l’hivern, i especialment a l’estiu. En aquest sentit, s’han mantingut les obertures existents a la façana nord-est i el lluernari perquè es pugui garantir la ventilació.

En el curs del projecte s’ha tingut una cura especial per reduir el consum energètic de l’edifici, incloent-hi un nou aïllament exterior, fet que ha contribuït a l’obtenció de la certificació energètica A.

2017_06_20_ (865)-Pano-EditarB

2017_06_20_ (1063)_1

2017_06_20_ (50)-Pano.jpg

2017_06_20_ (1065)

2017_06_20_ (1070)-Pano

2017_06_20_ (64_69)-Pano

Pel que fa a les façanes, cal destacar que s’ha recuperat la seva fesomia original, que havia quedat molt malmesa quan a la dècada dels seixanta del segle passat s’hi s’adossà una nova construcció que comportà la desaparició de finestres i de bona part del ràfec de coronament. Les obres de reutilització també han inclòs la recuperació d’una petita part del paviment de fusta original de la nau. Aquest paviment de peces petites s’ha col·locat a l’avantsala d’entrada de l’escola. Així mateix, al vestíbul d’entrada de primària s’ha mantingut un pany de paret en el seu estat original per rememorar el passat fabril de l’edifici.

Un altre element singular que s’ha incorporat al vestíbul d’entrada ha estat el paviment de mosaic hidràulic provinent de l’edifici de l’antiga escola Angeleta Ferrer, emplaçat a la Plaça de Cuba. Les patologies estructurals de l’edifici obligaren al seu ràpid desallotjament el novembre de l’any 2012. Aquest precipitat desallotjament fou el punt d’inici d’un llarg procés que ha culminat amb la creació de la nova escola Angeleta Ferrer.

plantabaixa-01

p1-01

p2-01

secciogran-01

alçats-01

Projecte i direcció d’obra:    Bammp Arquitectes i Associats SLP

Francesc Bacardit Segués

Ferran Pont Montaner

Jaume Armegol Clotet

Montserrat Garcia Carceller

Carles Gelis Centeno

Col·laboradors:    Pep Malgosa, Xavier Delgado, Carlos Arilla, Clara Tarredelles

Instal·lacions:       JSS efficient engineering

Estructura:            Bisstructures

Geotècnia:             Mediterrània de geoserveis

Fotografia:             Teresa Llordés

Direcció Executiva d’Obra:   GPCAT. Gestió i direcció tècnica d’obres.

Toni Floriach

Cisco Juarez

Promotor: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya /

Infraestuctures.cat

Pressupost d’Execució Material (sense iva): 3.183.986 €

Empresa constructora: Copisa

Adreça: Carrer Cosme Churruca, nº3 Mataró

Anuncis

Escola de Música Can Fargues

CANFARGAS-22

La Masia de Can Fargas es va construir al voltant d’una torre Medieval del segle XII. Aquest element patrimonial situat en el centre de la nova escola es converteix en el protagonista i alhora articulador dels espais que la rodegen i conformen l’escola de música.

CANFARGAS-02

CANFARGAS-05

CANFARGAS-07

La transformació funcional de la masia en escola, es fa respectant al màxim l’edifici existent, tan el seu interior com els espais exteriors.

L’estructura de partida era el resultat de nombroses intervencions produïdes al llarg del temps, conformant un desordre d’espais que giren al voltant de la Torre.  La rehabilitació pren com a mecanisme d’ordenació no tant la sostracció d’edificacions irrellevants com  la connectivitat d’aquest laberint d’espais interiors i exteriors on la directriu geomètrica de una espiral hi encaixa com una manera de continuïtat referenciada. A partir de la Torre, es van succeint llocs diferents, tot recorrent l’edifici de fora a dins i a l’inversa. El resultat es una escola on les aules no responen a una repetició tipològica sinó a una continuïtat programàtica creixent com les successions de Fibonacci que trobem a la natura.

Aquesta complexitat interior, també es trasllada a l’exterior, on porxos, terrasses, patis, escales i passeres estan interconnectats per possibilitar seqüències d’espais diversos, aptes per usos exteriors relacionats amb l’escola.

A l’escola s’accedeix des del antic pati interior de la Masia , que connectarà a través de una nova porxada amb el futur jardí d’aquesta. En planta baixa i donant a aquest pati, es situen l’accés i dependències administratives, la sala d’actes i l’escala general que adossada a l’antiga torre serveix a les plantes superiors destinades a l’aulari.

CANFARGAS-14

CANFARGAS-16

CANFARGAS-21

La disposició tan de la nova escala com de l’aulari deixa l’antiga torre lliure de cossos adossats amb el que aquesta recobre el seu estat original.

Les aules s’acomoden en els espais ja existents i només quan es indispensable s’insereixen noves volumetries, com a capses exemptes, dins els vells espais.

L’escola es troba situada dins els antics jardins de Can Fargues. Es connecta directament amb l’antic hort que s’ha convertit en pati per espera, jocs i concerts a l’aire lliure dels usuaris de l’escola. El jardí romàntic situat a nord de la Masia s’ha projectat com a jardí públic que mantindrà la morfologia i l’aire decadent que els anys li han donat.

008

CANFARGAS-01

0011

0012

plantacoberta-01

zoom_pb-01

zoom_p1-01

zoom_p2-01

3D-01

Autors del projecte:  BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS SLP

Francesc Bacardit i Segués

Jaume Armengol i Clotet

Ferran Pont i Montaner

Carles Gelis Centeno

Montserrat Garcia Carceller

col·laborador estructures: BIS ARQUITECTES

col·laborador instal·lacions: JSS ENGINYERIA


Àrea d’aixopluc i trobada de la Zona Esportiva Municipal de Matadepera

 

En la Zona Esportiva Municipal de Matadepera (ZEMM) es preveu es vagin col·locant  àrees esportives,  com l’actual camp de futbol i el futur camp d’hoquei de gespa artificial;  paral·lelament,  s’ha redactat un projecte de implantació dels edificis que donen els diferents serveis a l’activitat esportiva; en aquest cas en concret, es tracta de l’espai d’accés i d’aixopluc i trobada a l’àrea del futbol,  a més d’un petit bar i una zona pel control d’accés  i la gestió administrativa.

POLIESPORTIU MATADEPERA 01

axonometrica

Les variables d’intervenció que s’han plantejat a nivell projectual son derivades de un procés programàtic en permanent canvi i d’un entorn amb una potencialitat molt fràgil:

– D’una banda es vol endreçar els fluxos entre esportistes, públic i gestors d’activitats, tant en las situacions transitòries actuals, generades pels barracons que funcionen com a vestidors, com  en les situacions definitives en un futur proper;  fent compatible els requeriments específics de cada col·lectiu amb la necessitat d’aplegar-se en espais de trobada i relació.

-D’altre banda, també es vol posar en evidencia el millor de l’entorn,  amb una implantació lleugera i reversible, amb un edifici sobre pilotis que no altera la topografia i permet generar varies tipologies d’espais d’aixopluc i d’umbracle a l’estiu. Es un edifici que esdevé a la vegada, un balcó panoràmic, un porxo, un umbracle, una terrassa, un lloc ideal per seguir les competicions tot gaudint del paisatge a l’aire lliure.

POLIESPORTIU MATADEPERA 02

POLIESPORTIU MATADEPERA 03

POLIESPORTIU MATADEPERA 08

POLIESPORTIU MATADEPERA 09

POLIESPORTIU MATADEPERA 04

POLIESPORTIU MATADEPERA 05

POLIESPORTIU MATADEPERA 06

POLIESPORTIU MATADEPERA 10

POLIESPORTIU MATADEPERA 07

POLIESPORTIU MATADEPERA 11

POLIESPORTIU MATADEPERA 12

 

alçat

PLANTA-01.jpg

 

Autors: Jaume Armengol / Montserrat Garcia (BAMMP)

Col.laboradors: Josep Malgosa / Xavier Delgado (DEO BAMMP) – Josep Florencia (Estructura) – JSS (Enginyeria) – Josep Hevia (Fotografia)

Promotor: Ajuntament de Matadepera

Superfície construida: 346.50m2 – PEC (sense iva): 190.028,47€ – Cost m2= 548€

 

 

 

 

 


PREMI CIUTAT DE BARCELONA PER FABRA I COATS, DE BAMMP ARQUITECTES

El proper dilluns 18, Francesc Barcardit i Manuel Ruisánchez recolliran el  Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Arquitectura i Urbanisme, per  l’obra de rehabilitació de la fàbrica Fabra i Coats, com a nou Contenidor per a la Producció Cultural al barri de sant Andreu a Barcelona.

029 Fabra i Coats

007 Fabra i Coats

009 Fabra i Coats

019 Fabra i Coats

013 Fabra i Coats

017 Fabra i Coats

021 Fabra i Coats

1073 Fabra i Coats

024 Fabra i Coats

025 Fabra i Coats

Autors: Francesc Bacardit (BAMMP) i Manuel Ruisánchez (Ruisanchez Arquitectes)

Arquitectes Col.laboradors : Mateu Baylina, Fabio Ferone , Pere Fuertes, Eulàlia Gómez, Xavi Ayala, Robert Casasús

Arquitectes Tècnics: Josep Malgosa, Xavier Delgado i Montserrat Riera (BAMMP)

Estructura: Miquel Àngel Sala, Anna Lisbona (BOMA)

Instal.lacions: Lluïsa Sánchez (JSS)

Acústica: Querol & Colomer

Promotor: Ajuntament de Barcelona,  ICUB

Fotos: Ferran Mateo

 


BAMMP FINALITZA LA REHABILITACIÓ DE FABRA I COATS A BARCELONA

BAMMP finalitza l’obra de rehabilitació de la fàbrica Fabra i Coats, com a nou Contenidor per a la Producció Cultural al barri de sant Andreu a Barcelona. L’antiga fàbrica de Fabra i Coats acollirà una escola de les arts, un viver d’empreses culturals i espais de creació i assaig.

Autors: Francesc Bacardit (BAMMP) i Manuel Ruisánchez (Ruisanchez Arquitectes)

Arquitectes Col.laboradors: Mateu Baylina (BAMMP) i Fabio Ferone (Ruisanchez Arquitectes)

Arquitectes Tècnics: Josep Malgosa, Xavier Delgado i Montserrat Riera (BAMMP)

Estructura: Miquel Àngel Sala, Anna Lisbona (BOMA)

Instal.lacions: Lluïsa Sánchez (JSS)

Acústica: Querol & Colomer

Promotor: Ajuntament de Barcelona,  ICUB

Video: FILMEASY


ESCOLA BRESSOL ORENETA, A LA BISBAL DEL PENEDÈS

Aquest curs s’ha posat en marxa l’escola bressol l’Oreneta. Bammp Arquitectes va guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament de la Bisabal i n’ha estat l’autor del projecte. L’arquitecte de Riudoms, en  Marc Vidal Fontgivell ha portat a terme la direcció de les obres, executades per l’empresa Vicsan.

Per voluntat ferma de l’Ajuntament, l’edifici s’ha projectat per minimitzar al màxim el consum de combustibles fòssils. La climatització de l’interior s’aconsegueix a partir de la captació de l’energia del subsòl, ja que s’han realitzat 60 pous que tenen una profunditat de 30 metres –a aquesta fondària, la temperatura de l’aigua es manté constant, i està entre els 15 i els 17 graus–. Aquesta energia s’aprofita per escalfar les aules al hivern i  l’estiu per baixar-ne la temperatura interior.
Durant el procés de l’obra, es van incorporar un total de 30 panells fotovoltaics  que poden arriben a generar 6.600 watts. Aquests panells produeixen l’energia suficient per donar servei a l’enllumenat interior i exterior de l’escola. En principi el 65% de la energia
necessària es genera al mateix centre.

La posició de l’escola al límit del sòl urbà i en contacte amb els camps de conreu de l’entorn del municipi, ha condicionat la resolució de la façana i la coberta. En la forma i construcció de la façana s’ha buscat una bona relació entre la nova edificació i el paisatge de l’entorn. S’han utilitzat dos materials primigenis, el ferro i la pedra. Amb la pedra s’ha resolt una part dels paraments de façana seguint la forma i textura dels murs de pedra seca, ben característic del paisatge del Baix Penedès. A la coberta s’ha utilitzat la solució d’una coberta invertida acabada amb terra i vegetació autòctona, per millorar les condicions d’aïllament del centre.

autors de projecte: Ferran Pont, Carles Gelis i Montserrat Garcia (BAMMP ARQUITECTES)

fotografies: Teresa Llordés


LA 5a FASE DEL PARC DE VALLPARADÍS JA ESTÀ EN FUNCIONAMENT

“El cap de setmana passat, amb un temps primaveral que feia goig, vam anar a fer el recorregut de més de tres quilòmetres del Parc de Vallparadís de Terrassa-  tres avall i tres amunt-, per poder veure com havia quedat la darrera ampliació (fase V del Parc de Vallparadís) fins a Can Jofresa. El resultat és extraordinari – tot un encert de disseny urbanístic i de recreació paisatgística que farà bo de veure evolucionar els propers mesos i que defineix una nova tipologia d’espai que de ben segur també generarà nous usos al parc”

article de Salvador Cardús i Ros  al Diari de Terrassa, 9 abril de 2011

autors projecte:  Manuel Ruisánchez (RUISÁNCHEZ ARQUITECTES), Francesc Bacardit, Ferran Pont, Montserrat Garcia (BAMMP ARQUITECTES)

fotos: Teresa Llordés (FOTOAFOTO)

video: Jordi Bosch (BAMMP ARQUITECTES)