90 HABITATGES HPO A SANT FELIU DE LLOBREGAT

BAMMP acaba l’obra dels 90 habitatges d’HPO a Sant Feliu de Llobregat promoguts per IMPSOL.

El projecte s’estructura amb 3 nuclis de comunicació vertical exteriors, situats en l’espai interior, dels que a les plantes soterrani només n’arriba l’ascensor. Els accessos es realitzen des del c/General Manso per tres punts del bloc 1 (escales A, B i C). Aquestes escales serveixen a ambdós blocs a través de passeres exteriors. La resta de la planta baixa la conformen locals comercials i espai per a contenidors.

L’edifici consta de 90 habitatges. El programa establert compren un menjador amb cuina independent o sala-cuina; d’1 a 3 habitacions, un bany, un distribuïdor, i terrassa exterior. La disposició de les tipologies en planta es repeteix a totes les plantes d’habitatges excepte en PB i 1a del bloc 2, on es troben les tres vivendes adaptades a minusvàlids.

promotor: IMPSOL

arquitectes autors projecte: Francesc Bacardit, Jaume Armengol BAMMP ARQUITECTES

arquitectes col.laboradors projecte: Carles Gelis, Robert Casasús, Pilar Enjuanes

arquitectes tècnics:  Pep Malgosa, Montserrat Riera BAMMP ARQUITECTES

fotografies: Lourdes Jansana

Anuncis

REFORMA I AMPLIACIÓ DE LA SEU SOCIAL DE L’ATLÈTIC TERRASSA HOCKEY CLUB

L’obra de reforma i ampliació de la Seu Social de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, l’edifici preexistent, una antiga construcció del 1952, es caracteritza per estar situat entremig d’una pineda consolidada que genera un agradable microclima on s’han anat desenvolupant les seves activitats. Immediatament annex a l’edifici se situa el camp d’hockey principal del club, creant una intensa interacció d’esdeveniments. 

La construcció preexistent es composa de dos volums construïts en dos moments diferents: un primer en forma d’U que conté l’àrea de bar-restaurant i genera un espai públic exterior en forma d’era i un segon volum hexagonal de geometria inclusiva que conté diverses sales de reunió i oficines. 

La intervenció sobre l’edifici es realitza en base a tres estratègies projectuals: 

1.Substracció: El buidat de dependències a l’interior de l’edifici existent genera un nou espai buit de característiques indeterminades que es converteix en un espai social més ampli. 

2.Interacció: Entorn l’espai central buidat es desenvolupa una nova construcció perimetral on es disposen les noves dependències. Aquestes el qualifiquen i alhora multipliquen les possibilitats programàtiques del conjunt. 

3.Connexió: La inserció d’una rampa interior entre els dos volums existents activa les connexions de l’edifici amb l’entorn i amb la coberta perimetral. Aquesta s’ estén envers el camp d’hockey generant una terrassa – umbracle que ofereix una vista panoràmica de les instal·lacions alhora que es converteix en un lloc ideal per seguir la competició. 

La nova construcció perimetral es disposa en el solar amb la màxima atenció als arbres existents: una casa entre els pins

Els elements bàsics a partir dels quals s’ha desenvolupat el projecte i la construcció de l’edifici són el vidre, la llum i els arbres existents, tots tres amb el mateix grau d’importància. Només a partir de la seva interacció es pot llegir el resultat final.

autors: Jaume Armengol  i Xavier Vancells.

equip: Antonio Vagace, Montserrat Garcia, Manu Pagès

col.laboradors: Estructura: Josep Florència/Instalaciones: RC Enginyers/Arquitecto técnico: Josep Malgosa / Josep Sánchez

fotografies: Jordi Bernadó


REHABILITACIÓ MASIA CAN ANGLADA, TERRASSA

La Masia està situada a la part alta del carener que dividia les aigües entre la Riera de les Arenes i el torrent que circulava per l’actual Avinguda de Barcelona. Es tracta d’un mas del segle XV que s’aixeca en una zona rica en troballes arqueològiques, principalment d’època romana. Al costat de la masia hi ha l’ermita romànica de Sant Cristòfol, que dóna nom també a la parròquia del barri. La primera referència de l’ermita és de l’any 1037 quan el llavors Comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, nét d’Ermessenda, va fer donació de l’ermita al Monestir de Sant Llorenç. En aquella època, s’hi instal·là una família que donà origen al Mas de Sant Cristòfol. Les referències més clares de la Masia són del segle XVI. Al segle XVII, hi accedeix la família Anglada, que dóna el nom actual a la Masia. La Masia va quedar integrada, els anys cinquanta del segle passat, dins la trama d’Eixample del barri de Ca n’Anglada. Arran de les riuades del 1962, s’hi instal·laren les germanetes de l’Assumpció que van ocupar l’edifici fins a finals del segle XX.

L’edifici té dues plantes i s’estructura a l’entorn de dos cossos rectangulars amb coberta a dues aigües. Les excavacions dutes a terme a la Masia amb anterioritat a l’última intervenció i les realitzades durant les obres han posat al descobert part de les instal·lacions relacionades amb la producció del vi. Cal recordar que, durant el segle XIX, el conreu de la vinya ocupava gairebé la meitat dels conreus dels entorns de la ciutat.

BAMMP ARQUITECTES va rebre l’encàrrec d’adequar la Masia per a un nou ús que encara no estava definit. En el projecte calia restituir els espais originals de l’edifici (desapareguts en la intervenció que es va fer per acollir les monges), condicionar l’estructura als requeriments normatius, refer la coberta i les terrasses i donar resposta als requeriments funcionals d’instal·lacions, accessibilitat i evacuació. És per això que, a la part nord i separat de l’edificació, s’ha creat un nou nucli de comunicacions que acull un ascensor i una escala. Aquest nucli es diferencia  en forma i materials de la resta de l’edifici. A l’interior, s’han recuperat els espais originals de la Masia; s’han posat al descobert els elements relacionats amb la producció del vi; s’han refet els forjats mantenint, quan ha estat possible, l’estructura d’embigat de fusta original; s’ha refet l’escala interior i s’han col·locat les mínimes instal·lacions que s’hauran de completar quan es defineixi el nou ús.

Queda pendent la millora i dignificació de l’entorn de la Masia. En un futur caldrà enderrocar el volum situat al carrer Mare de Déu de les Neus perquè resta visibilitat a l’edifici. Amb l’adequació i l’enjardinament de l’entorn, el barri podrà recuperar i posar en valor aquest edifici que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

arquitectes autors projecte: Francesc Bacardit/Ferran Pont/Carles Gelis  BAMMP ARQUITECTES

arquitectes tècnics: Josep Malgosa/Xavier Delgado BAMMP ARQUITECTES

fotografies: Teresa Llordés


10 ANYS DE BAMMP

En motiu dels 10 anys de BAMMP, es fa un recull de la feina feta al llarg d’aquest temps.

 

“Stations and paths together form a system. Points and lines, beings and relations. What is interesting might be the construction of the system, the number and disposition of stations and paths. Or it might be the flow of messages passing through the lines. In other words, a complex system can be formally described… One might have sought the formation and distribution of the lines, paths, and stations, their borders, edges and forms. But one must write as well of the interceptions, of the accidents in the flow along the way between stations… That passes may be a message but parasites (static) prevent it from being heard, and sometimes, from being sent.”

Michael Serres;  The Parasit, The Johns Hopkins University Press 1982, p.10

Edició original: Michel Serres, Le Parasite, Grasset 1980

View this document on Scribd

Robert Casasús i Mireia López


BAMMP A “EL PAÍS”

“El País” publica l’article d’Anatxu Zabalbeascoa sobre l’obra de reforma i ampliació de la Seu Social de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, autors Jaume Armengol (BAMMP) i Xavier Vancells.

LOS ÁRBOLES COMO LÍMITE

Un pinar ha marcado la remodelación del club de hockey de Terrassa

Construir por debajo de la altura de los árboles, cualquiera que sea su tamaño -de los 20 metros de un pino piñonero hasta los 30 de una palmera washingtoniana-, debería ser una norma básica de civilización. Son muchas las poblaciones cuya arquitectura tradicional obedece esa regla no escrita. Y, a excepción de algunos casos extremos -como las secuoyas, que pueden superar los 100 metros de altura- utilizar los árboles como límite de lo urbanizable no da solo como resultado un paisajismo aparentemente inalterado, también contribuye al ahorro energético y a la preservación de la naturaleza.Más allá de proteger el territorio de la invasión de tribus nómadas, la construcción de la Gran Muralla china no obedeció solo a una razón defensiva. Obreros de varias dinastías levantaron un recuerdo pétreo que les indicaba hasta dónde podían llegar. El mismo mensaje rotundo envían las copas de los árboles. Indican una altura que la lógica aconseja no sobrepasar. La lección de la sombra puede apreciarse en microclimas tan reducidos como los pocos metros de oscuridad que proyecta cada árbol. Uno solo disminuye la incidencia del sol en verano, y por tanto la temperatura, hasta 10 grados. Los árboles son filtros de viento y de calor fáciles de mantener. Durante siglos, los campesinos lo han sabido. ¿Por qué cuesta tanto atender hoy a esa lógica?Los jóvenes proyectistas catalanes Xavier VancellsJaume Armengol sí la atendieron cuando ampliaron y remodelaron la sede social del club de hockey de Terrassa (Barcelona). Siguieron la idea de trabajar a partir del dictado de los pinos existentes para dibujar su proyecto. Los arquitectos ya habían modificado la tribuna de la pista principal en el año 2007 y por ese trabajo recibieron el primer premio de la Bienal de Arquitectura del Vallés.

Para esta segunda incursión en una institución que celebra el deporte al aire libre, se obsesionaron con trabajar con lo único que, en su opinión, era inalterable en el lugar: los pinos. Así, vaciaron el antiguo local social para devolverle un uso polivalente, flexible y, por tanto, pragmático y social. Con la simple sustracción de elementos interiores ampliaron el recinto. Transformándolo lo hicieron adaptable para diversos usos. Pero la ampliación exigía más metros, de modo que, con una estructura leve de acero rodearon el antiguo local de un muro acristalado. Partiendo del volumen original, ubicaron las nuevas instalaciones, conectadas por una rampa interior y coronadas por una terraza-umbráculo-cubierta en el exterior.

Los pinos mandan en la arquitectura, que forma un bucle para evitarlos, y mandan en la forma de asentar el inmueble en el pinar, uno de los pocos que queda fuera del parque natural de Sant Llorenç de Munt. Por encima de la fachada de cristal, que acerca los árboles al centro social, una franja envuelta en una plancha de acero de color cobre busca confundirse con los troncos.

El campo revela que los árboles no solo molestan a los especuladores. También a muchos de quienes lo trabajan a diario. El miedo a los incendios o la molestia de recoger la pinaza les parece suficiente para talar lo que sus abuelos sembraron. No puede verse como una decisión personal lo que provocará erosión y calentamiento. Edificios como este contribuyen a recordarlo.

Anatxu Zabalbeascoa – Barcelona – 15/01/2011  El País foto. Jordi Bernadó


CAMERON SINCLAIR I L’ARQUITECTURA DE CODI OBERT

 

“Many architects seemed to think that when you design, you design a jewel, and it’s a jewel that you try and crave for.Whereas I felt that when you design, you either improve or you create a detriment to the community in which you’re designing in. So you’re not just doing a building for the residents or for the people who are going to use it, but for the community as a whole.”

Cameron Sinclair, febrer 2006. ConferènciaCameron Sinclair on oper-source architecture.