BICICLETA

No sabem quin paper jugarà en el futur la bicicleta en la mobilitat de les nostres ciutats, en qualsevol cas dues coses són clares. Primer,  l’increment del seu ús ha estat important, en especial a les ciutats on la topografia acompanya. Segon, les iniciatives relacionades amb aquest mitjà de transport són cada cop més suggeridores:

SkyCycle. Carrils bici a Londres.

Un equip pluridisciplinari integrat per  Foster + Partners, els paisatgistes d’Exterior Architecture i la consultora urbanística SpaceSyntax, proposen la construcció de 220 quilòmetres de carrils per a ciclistes sobre les línies de tren de rodalies per connectar la ciutat.

foster

 

Bicicleta elèctrica Caterham.

El fabricant britànic d’automòbils s’ha llançat a la fabricació de bicicletes elèctriques amb unes prestacions i disseny excepcionals. Llàstima que el seu preu també sigui tan excepcional, 3.500€.

caterham

 

Un carril bici entre Terrassa-Sabadell. En el seu projecte final de carrera (2012), l’enginyer E.Mompel va plantejar un carril bici entre les dues ciutats vallesanes paral·lel a la via del ferrocarril, unint els carrils existents a cada un dels extrems de la ciutat. Un traçat amb desnivells molt suaus que comunicaria les dues ciutats i els equipaments de la Mancomunitat, amb un cost econòmic moderat.

maps

 

Ferran Pont i Montaner, BAMMP ARQUITECTES


SMILJAN RADIC. SANTIAGO DE CHILE, 1965

Smiljan Radic (Santiago de Chile, 1965), obtuvo el título de arquitecto por la Escuela de Arquitectura de la Pontificie Universidad Católica de Chile en 1989. Después cursó estudios de Estética en el Istitutto Universitario di Archittetura de Venezia, Italia (1990-1992). En 1994 ganó el concurso internacional Platía Eleftería, en Iraklio, Creta, y se asoció con Nicolas Skutelis y Flavio Zanon para su desarrollo y construcción. En 2000 ganó el concurso para el barrio cívico en Concepción, Chile, un proyecto que le valió el premio al mejor arquitecto chileno menor de 35 años del Colegio de Arquitectos de Chile en 2001. En 2007 fue profesor invitado en la University of Texas y actualmente trabaja asociado con la escultura Marcela Correa en su estudio en Santiago de Chile.

 


BROCKHOLES VISITOR CENTRE, PRESTON. ADAM KHAN

Time-lapsefilming showing the floatation of the Brockholes Visitor Centre (Preston,Lancs) – the largest floating pontoon in Europe. Filmed over a period of 4 weeks….. took longer than expected. The Production company,our friends at Wash Design in Preston, are finishing off the final video.

by: STALWARD FILMS

project: Adam Khan Architects | Brockholes Visitor Centre. Preston, UK.

Brockholes Nature Reserve from Stalwart Films on Vimeo.


LACATON & VASSAL.THE DAYLIGHT AND BUILDING COMPONENT AWARD 2011

Interview with the French architects Lacaton & Vassal that have been awarded the 2011 Daylight and Building Component Award. They will be honoured Monday, March 7 in Copenhagen. The annual award, given by the VELUX and VILLUM Foundations includes a monetary grant of €100,000 and is a recognition of Lacaton & Vassal’s many years of dedication to working with daylight.

Anne Lacaton, 55, and Jean-Philippe Vassal, 57, are principals in Lacaton & Vassal, an architecture firm they started together in 1987. Their designs balance aspects of daylight quality, energy consumption and low-budget economy in a humanistic and aesthetically convincing manner.


INAUGURACIÓ 5a FASE PARC VALLPARADÍS I CAN JOFRESA

Ahir diumenge 27 de març es va inaugura la 5a fase del Parc de Vallparadís i Can Jofresa, 53.312m2 i 27.203m2 de parc.

El projecte, realitzat per BAMMP ARQUITECTES i RUISÁNCHEZ ARQUITECTES, juntament amb TEC ENGINEERING, prèn com a referència les antigues plantacions de conreus que se succeïen a l’entorn de la llera del torrent. Aquesta referència s’ha transformat aquí en un conjunt de plantacions d’arbrat, majoritàriament de ribera, la suma dels quals conformarà la devesa del parc. Degut a la important diferència de cota del parc respecte la ciutat, la imatge aèrea de la devesa és molt important. La rambla, eix de passeig que va de nord a sud del parc, es posiciona entre la base del talús vegetal existent i els murets que recullen les bancades que conformen les plantacions d’arbrat, sobre un prat amb diferents textures.

ARBRAT

ARBUSTIVES TALÚS

Montse Garcia i Joaquin Canela


L’ART D’ÀXEL OLIVERES

Aquests hivern es celebra un conjunt d’actes al voltant de l’obra de l’artista terrassenc Àxel Oliveres(1962), mort prematurament d’accident de trànsit l’any 2006. Llicenciat en medicina Oliveres va ser un personatge amb grans inquietuds, apassionat de la ciència que va desenvolupar una carrera artística important. Va exposar amb notable ressò a Terrassa, Barcelona, Suïssa, Japó… 

Una de les seves últimes obres, és el mural que va pintar al pati interior de l’habitatge, projectat al nostre despatx, per a la família Rosset-Garric. L’habitatge es desenvolupa al voltant del pati interior a doble alçada, el mural pintat mentre s’executaven les obres es recolza sobre la paret mitgera i n’ocupa les dues plantes. L’obra és un homenatge a l’antic Poble de Sant Pere, l’arbre de la pintura posa de manifest que per a la història dels pobles, tanta importància té el seu  passat, les arrels de l’arbre,  com el present i el futur cap allà on es projecten: les branques i les fulles. A la pintura ambdues parts constitueixen un únic element que guarda una relació simètrica. El mural que s’havia de complementar amb diversos elements va quedar inacabat.

Per aquells que no conegueu la seva obra podeu visitar aquests dies les exposicions del Centre Cultural “Constel·lació Fractal” comissariada per la Laia Martí, i “Profunda recerca de l’essencialitat” a l’Espai G d’Art. I/o veure el documental que el suís Stefan Hugentobler ha realitzat. N’adjunto unes imatges, la fotografia on apareix l’Àxel Oliveres pintant el mural data de finals d’agost del 2006.

Ferran Pont

fotografies: Jaume Rosset/ Teresa Llordés


CAMERON SINCLAIR I L’ARQUITECTURA DE CODI OBERT

 

“Many architects seemed to think that when you design, you design a jewel, and it’s a jewel that you try and crave for.Whereas I felt that when you design, you either improve or you create a detriment to the community in which you’re designing in. So you’re not just doing a building for the residents or for the people who are going to use it, but for the community as a whole.”

Cameron Sinclair, febrer 2006. ConferènciaCameron Sinclair on oper-source architecture.