ESCOLA ANGELETA FERRER, MATARÓ

2017_06_20_ (177)-HDR-Pano b

El mes de juliol de 2017 van finalitzar les obres de transformació de l’antiga fàbrica Can Fàbregas, ubicada al centre de Mataró, per convertir-la en l’escola pública Angeleta Ferrer

Els orígens de la fàbrica. La fàbrica es construí a mitjans del segle XIX a Mataró per ampliar les instal·lacions industrials de la família Arenas. El desenvolupament de la màquina de vapor i la construcció de la línia del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848) provocaren un creixement de l’activitat industrial que es desenvolupà als afores del nucli urbà. La fàbrica, destinada a la producció de fil i teixits, es projectà des de l’inici com un vapor. La conflictivitat social i la major competitivitat de les fàbriques de riu propiciaren, a finals del segle XIX, el trasllat de l’activitat a Campdevànol i el tancament de la fàbrica.

A principis del segle XX la fàbrica fou arrendada i més tard adquirida per la societat d’Antoni Fàbregas, que tenia com activitat la confecció de capses de cartró per a les peces de la indústria tèxtil (gènere de punt, camises…) i també per altres rams com la confiteria, farmàcia o joieria. Al llarg del segle XX es portaren a terme diverses ampliacions fins a bastir un important complex industrial amb més de 10.000 m2 construïts.

2017_06_20_ (210)-HDR

La transformació urbanística del sector. L’any 2006, l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA adquirí el complex en el marc de la transformació urbanística d’aquesta part de la ciutat. L’any 2007 l’activitat de la fàbrica es traslladà a un nou edifici, a Santa Maria de Palautordera. La modificació del planejament promoguda per l’Ajuntament de Mataró (2012) destinà bona part del sòl ocupat per l’antiga fàbrica a equipament escolar i la resta a habitatges i comerç. Per facilitar l’accés a l’escola i completar el sistema d’espais lliures del barri, es va preveure una petita plaça oberta al carrer Churruca, confrontada al porxo que enllaça amb l’Avinguda Jaume Recoder.

Pere Vilaseca  (Font: Pere Vilaseca)

L’any 2014 es realitzà l’enderroc de les diferents edificacions, amb l’excepció d’aquelles que estaven catalogades pel Pla especial del patrimoni (1999): la nau més antiga i la xemeneia.

La nau té planta baixa, planta pis i golfes, és de planta rectangular de 18,70m per 84,85m. Segons l’estudi històric realitzat per l’empresa Atics, està formada per dues parts que es construïren en èpoques diferents. La part més antiga és la de mida més gran i correspon a les vint crugies més properes al carrer Churruca. Aquesta part es conforma a partir de la repetició d’un tipus o crugia d’una amplada de 3,13m i amb una obertura a façana a cada planta. Abans de la intervenció, la planta baixa era diàfana sense cap tancament entremig, i a la planta pis hi havia un tancament de totxana sobreposat que dividia l’espai en tres àmbits diferents. L’estructura està formada per jàsseres de fusta disposades perpendicularment a la façana longitudinal, recolzades sobre tres pilars de fosa. La geometria del pilar és troncocònica. La separació entre jàsseres, de 3,13 metres, es cobreix amb una volta de maó de pla, que en el sostre de la planta baixa està executada amb tres filades de maó i en la planta pis amb tres filades de rajola. Uns envanets conillers disposats transversalment resolen l’espai entre el terra i la part superior de la volta. La transició entre pilars de fosa i jàssera està resolta amb un capitell de fusta de la mateixa amplada de la jàssera i amb els extrems arrodonits, una solució que l’aproxima al llenguatge dels ordres clàssics.

La solució de la coberta és de cavalls que es recolzen sobre els pilars de la planta inferior. Uns tornapuntes triangulen els extrems del cavall i transmeten l’esforç al pilar de la planta inferior. Un travesser disposat a una alçada de 2,40 metres triangula la part superior del cavall. En bona part de la coberta hi ha un lluernari orientat a sud-est que es conforma a partir de la prolongació d’una de les bigues del cavall. Entre les encavallades hi ha les corretges i llates de fusta que sostenen una capa de rajola i la teula àrab.2017_06_20_ (112)-HDR-Pano b

La fonamentació presenta un sistema complex reticular fet amb murs de maçoneria de pedra natural. Els murs de càrrega de la nau, així com els pilars, es recolzen sobre aquesta retícula contínua de murs, l’ample dels quals és d’uns 60 cm amb un fondària superior als dos metres de profunditat.

L’altra part de la nau està formada per sis crugies de la mateixa mida que les anteriors però amb una configuració diferent. Aquesta part ha estat objecte de modificacions, molt probablement quan la fàbrica va deixar de ser una filatura per esdevenir una fàbrica de caixes de cartró, i també amb posterioritat per adaptar-se a les necessitats productives. A diferència de l’altra, aquesta part estava compartimentada amb murs de càrrega. Funcionalment acollia els serveis, l’escala, el muntacàrregues, les oficines i diferents instal·lacions de la paperera, com el dipòsit d’aigua. L’àmbit disposa d’un soterrani vinculat a les necessitats funcionals de la màquina de vapor i la xemeneia.

El projecte de reutilització. La dimensió de la nau va permetre la implantació de la totalitat del programa de l’escola al seu interior, amb l’excepció del gimnàs. En aquest cas es va optar per situar-lo a la part sud del solar, en contacte amb la pista poliesportiva, adossat a les mitgeres de les edificacions de l’interior de l’illa i allunyat de la nau per no restar-li visibilitat. El volum del gimnàs és l’únic de nova planta.

2017_06_20_ (140b)-HDR

Les característiques de la part més compartimentada a l’interior de la nau dificultaven la distribució del programa funcional. No obstant, aquesta part seguia el mateix ritme d’estructura que la resta, un fet que es feia evident a la planta sotacoberta. Per aquesta raó, una decisió important del projecte va ser eliminar els murs de càrrega interiors  i estructurar la part de les sis crugies seguint la lògica de la resta de la nau. Aquesta intervenció ha atorgat a l’edifici una unitat que mai no havia tingut, i n’ha facilitat la funcionalitat. Els pilars nous s’han executat amb acer i les voltes i jàsseres amb formigó armat.

L’accés a la nau es fa mitjançant l’obertura, fins al terra, de dues finestres de la façana sud-est. El vestíbul té l’ample de dues crugies de la fàbrica i la profunditat de tota la nau. El vestíbul separa l’administració, el menjador i la cuina de la resta de l’escola. Les aules d’infantil es distribueixen agrupades de dues en dues, en filera i orientades a sud-est. El passadís que permet l’accés a les aules recull en un dels seus costats la filera de pilars del mig de la nau. A l’altra banda del passadís, i amb orientació nord-oest, hi han les estances que serveixen la part infantil (aula de psicomotricitat, tutories i serveis), la biblioteca, la sala de professors, el despatx extern i les tutories de primària. A l’exterior, i en contacte amb les aules d’infantil, s’ha construït un porxo d’estructura de fusta perquè protegeixi del sol i aixoplugui de la pluja les activitats exteriors. Una franja de plantes arbustives que segueix l’alineació de la base de la xemeneia limita les aules exteriors infantils a la vegada que les separa del pati de primària.

2017_06_20_ (159-164)-HDR b-Pano2017_06_20_ (469)-Pano

2017_06_20_ (378)-Pano

2017_06_20_ (366)-HDR-Pano_1

En contacte amb el vestíbul hi ha les dependències del conserge, l’accés a l’escala i l’ascensor. Des del vestíbul i en direcció a ponent s’inicia un passadís confrontat amb el de primària que permet l’accés a les estances de l’administració, el menjador i la cuina. La cuina té un accés des del carrer per facilitar l’entrada de les mercaderies.

2017_06_20_ (824)-Pano b

2017_06_20_ (718)-Pano

Panorama_sin_título1

La planta pis s’organitza a l’entorn d’un passadís de tres metres d’ample que travessa longitudinalment la nau amb aules a cada costat, i conserva la visió, en el sentit longitudinal, de la nau original. El passadís queda desplaçat del centre perquè els pilars se situïn a una banda del pas. Les aules orientades a sud-est, amb major incidència del sol, tenen més fondària i ocupen dues crugies i mitja; les aules orientades a nord-oest són més estretes i ocupen tres crugies. Per comunicar aquesta planta amb la resta de l’escola hi ha una escala interior protegida, l’ascensor, i una escala exterior ubicada a la façana lateral de la nau, que comunica directament amb el pati.

La planta de les golfes ha recuperat la seva diafanitat i s’ha habilitat com un espai visitable, sense ús. Des del punt de vista tèrmic, la funció de les golfes és de coberta ventilada que amorteix els canvis de temperatura a l’hivern, i especialment a l’estiu. En aquest sentit, s’han mantingut les obertures existents a la façana nord-est i el lluernari perquè es pugui garantir la ventilació.

En el curs del projecte s’ha tingut una cura especial per reduir el consum energètic de l’edifici, incloent-hi un nou aïllament exterior, fet que ha contribuït a l’obtenció de la certificació energètica A.

2017_06_20_ (865)-Pano-EditarB

2017_06_20_ (1063)_1

2017_06_20_ (50)-Pano.jpg

2017_06_20_ (1065)

2017_06_20_ (1070)-Pano

2017_06_20_ (64_69)-Pano

Pel que fa a les façanes, cal destacar que s’ha recuperat la seva fesomia original, que havia quedat molt malmesa quan a la dècada dels seixanta del segle passat s’hi s’adossà una nova construcció que comportà la desaparició de finestres i de bona part del ràfec de coronament. Les obres de reutilització també han inclòs la recuperació d’una petita part del paviment de fusta original de la nau. Aquest paviment de peces petites s’ha col·locat a l’avantsala d’entrada de l’escola. Així mateix, al vestíbul d’entrada de primària s’ha mantingut un pany de paret en el seu estat original per rememorar el passat fabril de l’edifici.

Un altre element singular que s’ha incorporat al vestíbul d’entrada ha estat el paviment de mosaic hidràulic provinent de l’edifici de l’antiga escola Angeleta Ferrer, emplaçat a la Plaça de Cuba. Les patologies estructurals de l’edifici obligaren al seu ràpid desallotjament el novembre de l’any 2012. Aquest precipitat desallotjament fou el punt d’inici d’un llarg procés que ha culminat amb la creació de la nova escola Angeleta Ferrer.

plantabaixa-01

p1-01

p2-01

secciogran-01

alçats-01

Projecte i direcció d’obra:    Bammp Arquitectes i Associats SLP

Francesc Bacardit Segués

Ferran Pont Montaner

Jaume Armegol Clotet

Montserrat Garcia Carceller

Carles Gelis Centeno

Col·laboradors:    Pep Malgosa, Xavier Delgado, Carlos Arilla, Clara Tarredelles

Instal·lacions:       JSS efficient engineering

Estructura:            Bisstructures

Geotècnia:             Mediterrània de geoserveis

Fotografia:             Teresa Llordés

Direcció Executiva d’Obra:   GPCAT. Gestió i direcció tècnica d’obres.

Toni Floriach

Cisco Juarez

Promotor: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya /

Infraestuctures.cat

Pressupost d’Execució Material (sense iva): 3.183.986 €

Empresa constructora: Copisa

Adreça: Carrer Cosme Churruca, nº3 Mataró

Anuncis

Escola de Música Can Fargues

CANFARGAS-22

La Masia de Can Fargas es va construir al voltant d’una torre Medieval del segle XII. Aquest element patrimonial situat en el centre de la nova escola es converteix en el protagonista i alhora articulador dels espais que la rodegen i conformen l’escola de música.

CANFARGAS-02

CANFARGAS-05

CANFARGAS-07

La transformació funcional de la masia en escola, es fa respectant al màxim l’edifici existent, tan el seu interior com els espais exteriors.

L’estructura de partida era el resultat de nombroses intervencions produïdes al llarg del temps, conformant un desordre d’espais que giren al voltant de la Torre.  La rehabilitació pren com a mecanisme d’ordenació no tant la sostracció d’edificacions irrellevants com  la connectivitat d’aquest laberint d’espais interiors i exteriors on la directriu geomètrica de una espiral hi encaixa com una manera de continuïtat referenciada. A partir de la Torre, es van succeint llocs diferents, tot recorrent l’edifici de fora a dins i a l’inversa. El resultat es una escola on les aules no responen a una repetició tipològica sinó a una continuïtat programàtica creixent com les successions de Fibonacci que trobem a la natura.

Aquesta complexitat interior, també es trasllada a l’exterior, on porxos, terrasses, patis, escales i passeres estan interconnectats per possibilitar seqüències d’espais diversos, aptes per usos exteriors relacionats amb l’escola.

A l’escola s’accedeix des del antic pati interior de la Masia , que connectarà a través de una nova porxada amb el futur jardí d’aquesta. En planta baixa i donant a aquest pati, es situen l’accés i dependències administratives, la sala d’actes i l’escala general que adossada a l’antiga torre serveix a les plantes superiors destinades a l’aulari.

CANFARGAS-14

CANFARGAS-16

CANFARGAS-21

La disposició tan de la nova escala com de l’aulari deixa l’antiga torre lliure de cossos adossats amb el que aquesta recobre el seu estat original.

Les aules s’acomoden en els espais ja existents i només quan es indispensable s’insereixen noves volumetries, com a capses exemptes, dins els vells espais.

L’escola es troba situada dins els antics jardins de Can Fargues. Es connecta directament amb l’antic hort que s’ha convertit en pati per espera, jocs i concerts a l’aire lliure dels usuaris de l’escola. El jardí romàntic situat a nord de la Masia s’ha projectat com a jardí públic que mantindrà la morfologia i l’aire decadent que els anys li han donat.

008

CANFARGAS-01

0011

0012

plantacoberta-01

zoom_pb-01

zoom_p1-01

zoom_p2-01

3D-01

Autors del projecte:  BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS SLP

Francesc Bacardit i Segués

Jaume Armengol i Clotet

Ferran Pont i Montaner

Carles Gelis Centeno

Montserrat Garcia Carceller

col·laborador estructures: BIS ARQUITECTES

col·laborador instal·lacions: JSS ENGINYERIA


Àrea d’aixopluc i trobada de la Zona Esportiva Municipal de Matadepera

 

En la Zona Esportiva Municipal de Matadepera (ZEMM) es preveu es vagin col·locant  àrees esportives,  com l’actual camp de futbol i el futur camp d’hoquei de gespa artificial;  paral·lelament,  s’ha redactat un projecte de implantació dels edificis que donen els diferents serveis a l’activitat esportiva; en aquest cas en concret, es tracta de l’espai d’accés i d’aixopluc i trobada a l’àrea del futbol,  a més d’un petit bar i una zona pel control d’accés  i la gestió administrativa.

POLIESPORTIU MATADEPERA 01

axonometrica

Les variables d’intervenció que s’han plantejat a nivell projectual son derivades de un procés programàtic en permanent canvi i d’un entorn amb una potencialitat molt fràgil:

– D’una banda es vol endreçar els fluxos entre esportistes, públic i gestors d’activitats, tant en las situacions transitòries actuals, generades pels barracons que funcionen com a vestidors, com  en les situacions definitives en un futur proper;  fent compatible els requeriments específics de cada col·lectiu amb la necessitat d’aplegar-se en espais de trobada i relació.

-D’altre banda, també es vol posar en evidencia el millor de l’entorn,  amb una implantació lleugera i reversible, amb un edifici sobre pilotis que no altera la topografia i permet generar varies tipologies d’espais d’aixopluc i d’umbracle a l’estiu. Es un edifici que esdevé a la vegada, un balcó panoràmic, un porxo, un umbracle, una terrassa, un lloc ideal per seguir les competicions tot gaudint del paisatge a l’aire lliure.

POLIESPORTIU MATADEPERA 02

POLIESPORTIU MATADEPERA 03

POLIESPORTIU MATADEPERA 08

POLIESPORTIU MATADEPERA 09

POLIESPORTIU MATADEPERA 04

POLIESPORTIU MATADEPERA 05

POLIESPORTIU MATADEPERA 06

POLIESPORTIU MATADEPERA 10

POLIESPORTIU MATADEPERA 07

POLIESPORTIU MATADEPERA 11

POLIESPORTIU MATADEPERA 12

 

alçat

PLANTA-01.jpg

 

Autors: Jaume Armengol / Montserrat Garcia (BAMMP)

Col.laboradors: Josep Malgosa / Xavier Delgado (DEO BAMMP) – Josep Florencia (Estructura) – JSS (Enginyeria) – Josep Hevia (Fotografia)

Promotor: Ajuntament de Matadepera

Superfície construida: 346.50m2 – PEC (sense iva): 190.028,47€ – Cost m2= 548€

 

 

 

 

 


RECONVERSIÓ ANTIGA FÀBRICA CAN FÀBREGAS DEL PAPER, PER A ESCOLA 2LÍNIES ANGELETA FERRER, MATARÓ

Primer premi del concurs de Infraestuctures.cat, juny 2014. L’objecte de l’encàrrec consiteix en la reutilització i adequació de la nau de l’antiga Fàbrica de Paper Can Fàbregas, a Mataró, com Escola Angeleta Ferrer. La nau i la xemeneia tenen un nivell de protecció A segons el PE del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

8888-89 bn.jpg

IMG_8926 bn

IMG_9023 bn

L’estructura és l’element principal de la nau. Es tracta d’una configuració poc habitual en les tipologies fabrils del moment, formada per quatre vanos i tres fileres de pilars de fosa que suporten una jàssera de fusta.

La solució adoptada manté la volumetria  original de la nau al mateix temps que recupera la fesomia amb les intervencions dels anys 60 del segle passat. Per facilitar l’accés a l’escola i completar el sistema d’espais lliures del barri, el planejament va reservar una petita plaça oberta al carrer Churruca confrontada al porxo que enllaça amb l’Avinguda Jaume Recoder, la qual facilitarà les entrades i sortides a l’escola. Per afavorir les entrades a l’escola dels nens i nenes d’infantil, es proposa un accés alternatiu des del carrer Lepant on la tanca límit s’endarrereix per eixamplar la vorera en aquest espai i facilitar el pas de vianants en les hores d’entrada i sortida a l’escola. L’edifici del gimnàs i vestidors a la part sud del solar, per tal d’evitar el conflicte d’ombres, vistes, trossejament del pati,… Amb aquesta configuració el pati i la pista de l’escola tenen una estructura diàfana i unitària.

plantabaixa-01

Planta baixa
p1-01

Planta primera

Es projecta l’accés a la nau mitjançant l’obertura de dues finestres de la façana sud-est situades aproximadament a la meitat de la nau. El vestíbul separa l’administració, el menjador i la cuina de la resta de l’escola. Les aules d’infantil es distribueixen agrupades de dues en dues i orientades a sud-est, permetent agrupar els serveis i disposar d’una connexió directe entre pati i serveis. El passadís recull en un dels seus costats la filera de pilars del mig de la nau. A l’altre, amb orientació nord-oest, hi han les estances servidores; la biblioteca, la sala de professors, el despatx extern i les tutories de primària. En contacte amb aquestes es preveu construir un porxo d’estructura de fusta perquè protegeixi del sol i aixoplugui de la pluja, les activitats exteriors. Una franja de plantes arbustives de l’ample de la base de la xemeneia, limitarà les aules exteriors infantils a la vegada que les separarà del pati de primària.
En la distribució del programa dins l’edifici ens ha guiat el criteri deixar espais i punts de vista en els quals es puguin reconèixer les mides originals de la nau. Això passa al vestíbul d’entrada on es podrà tenir una visió de dues crugies en tota la seva profunditat. I a la planta primera on el passadís central tindrà la llargada de tota la nau.
1097_Mataró_Central_entrada 1

Accés carrer Churruca. Visió plaça accés1097_Mataró

Accés carrer Lepant. Visió pati infantil1097_Mataró_Central_pistes esportives1

Visió pati primària

alçats-01

Secció accés. Plaça carrer Churruca.

secciogran-01

Secció transversal. Relació nau aules i gimnàs.

Autors de projecte: Francesc Bacardit i Segués, Ferran Pont i Montaner, Jaume Armengol i Clotet, Montserrat Garcia i Carceller i Carles Gelis i Centeno. BAMMP Arquitectes i Associats

Amidaments i pressupost: Josep Malgosa i Morera

Instal.lacions: Jss Associats Enginyeria i Arquitectura

Estructura: Bis structures

Seguretat i Salut: Xavier Delgado i Ferrer


BICICLETA

No sabem quin paper jugarà en el futur la bicicleta en la mobilitat de les nostres ciutats, en qualsevol cas dues coses són clares. Primer,  l’increment del seu ús ha estat important, en especial a les ciutats on la topografia acompanya. Segon, les iniciatives relacionades amb aquest mitjà de transport són cada cop més suggeridores:

SkyCycle. Carrils bici a Londres.

Un equip pluridisciplinari integrat per  Foster + Partners, els paisatgistes d’Exterior Architecture i la consultora urbanística SpaceSyntax, proposen la construcció de 220 quilòmetres de carrils per a ciclistes sobre les línies de tren de rodalies per connectar la ciutat.

foster

 

Bicicleta elèctrica Caterham.

El fabricant britànic d’automòbils s’ha llançat a la fabricació de bicicletes elèctriques amb unes prestacions i disseny excepcionals. Llàstima que el seu preu també sigui tan excepcional, 3.500€.

caterham

 

Un carril bici entre Terrassa-Sabadell. En el seu projecte final de carrera (2012), l’enginyer E.Mompel va plantejar un carril bici entre les dues ciutats vallesanes paral·lel a la via del ferrocarril, unint els carrils existents a cada un dels extrems de la ciutat. Un traçat amb desnivells molt suaus que comunicaria les dues ciutats i els equipaments de la Mancomunitat, amb un cost econòmic moderat.

maps

 

Ferran Pont i Montaner, BAMMP ARQUITECTES


PREMI CIUTAT DE BARCELONA PER FABRA I COATS, DE BAMMP ARQUITECTES

El proper dilluns 18, Francesc Barcardit i Manuel Ruisánchez recolliran el  Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Arquitectura i Urbanisme, per  l’obra de rehabilitació de la fàbrica Fabra i Coats, com a nou Contenidor per a la Producció Cultural al barri de sant Andreu a Barcelona.

029 Fabra i Coats

007 Fabra i Coats

009 Fabra i Coats

019 Fabra i Coats

013 Fabra i Coats

017 Fabra i Coats

021 Fabra i Coats

1073 Fabra i Coats

024 Fabra i Coats

025 Fabra i Coats

Autors: Francesc Bacardit (BAMMP) i Manuel Ruisánchez (Ruisanchez Arquitectes)

Arquitectes Col.laboradors : Mateu Baylina, Fabio Ferone , Pere Fuertes, Eulàlia Gómez, Xavi Ayala, Robert Casasús

Arquitectes Tècnics: Josep Malgosa, Xavier Delgado i Montserrat Riera (BAMMP)

Estructura: Miquel Àngel Sala, Anna Lisbona (BOMA)

Instal.lacions: Lluïsa Sánchez (JSS)

Acústica: Querol & Colomer

Promotor: Ajuntament de Barcelona,  ICUB

Fotos: Ferran Mateo

 


BAMMP SELECCIONAT A LES “16 PORTES DE COLLSEROLA”

BAMMP ARQUITECTES  ha estat seleccionat per presentar proposta tècnica de la porta número 5. PORTA DE BELLESGUARD. Plaça Bonanova-Mandri-Torre Vilana-Passeig de les aigües, d’un total de 285 equips. El concurs ha estat promogut per l’Ajuntament de Barcelona, BIMSA.

Es tracta d’un “projecte que tracta de la renaturalització de la ciutat que s’enmarcarà en l’estratègia de convertir Colllserola en el gran parc central metropolità”, segons declaracions d’Antoni Vives a La Vanguardia.