Escola de Música Can Fargues

CANFARGAS-22

La Masia de Can Fargas es va construir al voltant d’una torre Medieval del segle XII. Aquest element patrimonial situat en el centre de la nova escola es converteix en el protagonista i alhora articulador dels espais que la rodegen i conformen l’escola de música.

CANFARGAS-02

CANFARGAS-05

CANFARGAS-07

La transformació funcional de la masia en escola, es fa respectant al màxim l’edifici existent, tan el seu interior com els espais exteriors.

L’estructura de partida era el resultat de nombroses intervencions produïdes al llarg del temps, conformant un desordre d’espais que giren al voltant de la Torre.  La rehabilitació pren com a mecanisme d’ordenació no tant la sostracció d’edificacions irrellevants com  la connectivitat d’aquest laberint d’espais interiors i exteriors on la directriu geomètrica de una espiral hi encaixa com una manera de continuïtat referenciada. A partir de la Torre, es van succeint llocs diferents, tot recorrent l’edifici de fora a dins i a l’inversa. El resultat es una escola on les aules no responen a una repetició tipològica sinó a una continuïtat programàtica creixent com les successions de Fibonacci que trobem a la natura.

Aquesta complexitat interior, també es trasllada a l’exterior, on porxos, terrasses, patis, escales i passeres estan interconnectats per possibilitar seqüències d’espais diversos, aptes per usos exteriors relacionats amb l’escola.

A l’escola s’accedeix des del antic pati interior de la Masia , que connectarà a través de una nova porxada amb el futur jardí d’aquesta. En planta baixa i donant a aquest pati, es situen l’accés i dependències administratives, la sala d’actes i l’escala general que adossada a l’antiga torre serveix a les plantes superiors destinades a l’aulari.

CANFARGAS-14

CANFARGAS-16

CANFARGAS-21

La disposició tan de la nova escala com de l’aulari deixa l’antiga torre lliure de cossos adossats amb el que aquesta recobre el seu estat original.

Les aules s’acomoden en els espais ja existents i només quan es indispensable s’insereixen noves volumetries, com a capses exemptes, dins els vells espais.

L’escola es troba situada dins els antics jardins de Can Fargues. Es connecta directament amb l’antic hort que s’ha convertit en pati per espera, jocs i concerts a l’aire lliure dels usuaris de l’escola. El jardí romàntic situat a nord de la Masia s’ha projectat com a jardí públic que mantindrà la morfologia i l’aire decadent que els anys li han donat.

008

CANFARGAS-01

0011

0012

plantacoberta-01

zoom_pb-01

zoom_p1-01

zoom_p2-01

3D-01

Autors del projecte:  BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS SLP

Francesc Bacardit i Segués

Jaume Armengol i Clotet

Ferran Pont i Montaner

Carles Gelis Centeno

Montserrat Garcia Carceller

col·laborador estructures: BIS ARQUITECTES

col·laborador instal·lacions: JSS ENGINYERIA


Àrea d’aixopluc i trobada de la Zona Esportiva Municipal de Matadepera

 

En la Zona Esportiva Municipal de Matadepera (ZEMM) es preveu es vagin col·locant  àrees esportives,  com l’actual camp de futbol i el futur camp d’hoquei de gespa artificial;  paral·lelament,  s’ha redactat un projecte de implantació dels edificis que donen els diferents serveis a l’activitat esportiva; en aquest cas en concret, es tracta de l’espai d’accés i d’aixopluc i trobada a l’àrea del futbol,  a més d’un petit bar i una zona pel control d’accés  i la gestió administrativa.

POLIESPORTIU MATADEPERA 01

axonometrica

Les variables d’intervenció que s’han plantejat a nivell projectual son derivades de un procés programàtic en permanent canvi i d’un entorn amb una potencialitat molt fràgil:

– D’una banda es vol endreçar els fluxos entre esportistes, públic i gestors d’activitats, tant en las situacions transitòries actuals, generades pels barracons que funcionen com a vestidors, com  en les situacions definitives en un futur proper;  fent compatible els requeriments específics de cada col·lectiu amb la necessitat d’aplegar-se en espais de trobada i relació.

-D’altre banda, també es vol posar en evidencia el millor de l’entorn,  amb una implantació lleugera i reversible, amb un edifici sobre pilotis que no altera la topografia i permet generar varies tipologies d’espais d’aixopluc i d’umbracle a l’estiu. Es un edifici que esdevé a la vegada, un balcó panoràmic, un porxo, un umbracle, una terrassa, un lloc ideal per seguir les competicions tot gaudint del paisatge a l’aire lliure.

POLIESPORTIU MATADEPERA 02

POLIESPORTIU MATADEPERA 03

POLIESPORTIU MATADEPERA 08

POLIESPORTIU MATADEPERA 09

POLIESPORTIU MATADEPERA 04

POLIESPORTIU MATADEPERA 05

POLIESPORTIU MATADEPERA 06

POLIESPORTIU MATADEPERA 10

POLIESPORTIU MATADEPERA 07

POLIESPORTIU MATADEPERA 11

POLIESPORTIU MATADEPERA 12

 

alçat

PLANTA-01.jpg

 

Autors: Jaume Armengol / Montserrat Garcia (BAMMP)

Col.laboradors: Josep Malgosa / Xavier Delgado (DEO BAMMP) – Josep Florencia (Estructura) – JSS (Enginyeria) – Josep Hevia (Fotografia)

Promotor: Ajuntament de Matadepera

Superfície construida: 346.50m2 – PEC (sense iva): 190.028,47€ – Cost m2= 548€

 

 

 

 

 


RECONVERSIÓ ANTIGA FÀBRICA CAN FÀBREGAS DEL PAPER, PER A ESCOLA 2LÍNIES ANGELETA FERRER, MATARÓ

Primer premi del concurs de Infraestuctures.cat, juny 2014. L’objecte de l’encàrrec consiteix en la reutilització i adequació de la nau de l’antiga Fàbrica de Paper Can Fàbregas, a Mataró, com Escola Angeleta Ferrer. La nau i la xemeneia tenen un nivell de protecció A segons el PE del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

8888-89 bn.jpg

IMG_8926 bn

IMG_9023 bn

L’estructura és l’element principal de la nau. Es tracta d’una configuració poc habitual en les tipologies fabrils del moment, formada per quatre vanos i tres fileres de pilars de fosa que suporten una jàssera de fusta.

La solució adoptada manté la volumetria  original de la nau al mateix temps que recupera la fesomia amb les intervencions dels anys 60 del segle passat. Per facilitar l’accés a l’escola i completar el sistema d’espais lliures del barri, el planejament va reservar una petita plaça oberta al carrer Churruca confrontada al porxo que enllaça amb l’Avinguda Jaume Recoder, la qual facilitarà les entrades i sortides a l’escola. Per afavorir les entrades a l’escola dels nens i nenes d’infantil, es proposa un accés alternatiu des del carrer Lepant on la tanca límit s’endarrereix per eixamplar la vorera en aquest espai i facilitar el pas de vianants en les hores d’entrada i sortida a l’escola. L’edifici del gimnàs i vestidors a la part sud del solar, per tal d’evitar el conflicte d’ombres, vistes, trossejament del pati,… Amb aquesta configuració el pati i la pista de l’escola tenen una estructura diàfana i unitària.

plantabaixa-01

Planta baixa
p1-01

Planta primera

Es projecta l’accés a la nau mitjançant l’obertura de dues finestres de la façana sud-est situades aproximadament a la meitat de la nau. El vestíbul separa l’administració, el menjador i la cuina de la resta de l’escola. Les aules d’infantil es distribueixen agrupades de dues en dues i orientades a sud-est, permetent agrupar els serveis i disposar d’una connexió directe entre pati i serveis. El passadís recull en un dels seus costats la filera de pilars del mig de la nau. A l’altre, amb orientació nord-oest, hi han les estances servidores; la biblioteca, la sala de professors, el despatx extern i les tutories de primària. En contacte amb aquestes es preveu construir un porxo d’estructura de fusta perquè protegeixi del sol i aixoplugui de la pluja, les activitats exteriors. Una franja de plantes arbustives de l’ample de la base de la xemeneia, limitarà les aules exteriors infantils a la vegada que les separarà del pati de primària.
En la distribució del programa dins l’edifici ens ha guiat el criteri deixar espais i punts de vista en els quals es puguin reconèixer les mides originals de la nau. Això passa al vestíbul d’entrada on es podrà tenir una visió de dues crugies en tota la seva profunditat. I a la planta primera on el passadís central tindrà la llargada de tota la nau.
1097_Mataró_Central_entrada 1

Accés carrer Churruca. Visió plaça accés1097_Mataró

Accés carrer Lepant. Visió pati infantil1097_Mataró_Central_pistes esportives1

Visió pati primària

alçats-01

Secció accés. Plaça carrer Churruca.

secciogran-01

Secció transversal. Relació nau aules i gimnàs.

Autors de projecte: Francesc Bacardit i Segués, Ferran Pont i Montaner, Jaume Armengol i Clotet, Montserrat Garcia i Carceller i Carles Gelis i Centeno. BAMMP Arquitectes i Associats

Amidaments i pressupost: Josep Malgosa i Morera

Instal.lacions: Jss Associats Enginyeria i Arquitectura

Estructura: Bis structures

Seguretat i Salut: Xavier Delgado i Ferrer


BICICLETA

No sabem quin paper jugarà en el futur la bicicleta en la mobilitat de les nostres ciutats, en qualsevol cas dues coses són clares. Primer,  l’increment del seu ús ha estat important, en especial a les ciutats on la topografia acompanya. Segon, les iniciatives relacionades amb aquest mitjà de transport són cada cop més suggeridores:

SkyCycle. Carrils bici a Londres.

Un equip pluridisciplinari integrat per  Foster + Partners, els paisatgistes d’Exterior Architecture i la consultora urbanística SpaceSyntax, proposen la construcció de 220 quilòmetres de carrils per a ciclistes sobre les línies de tren de rodalies per connectar la ciutat.

foster

 

Bicicleta elèctrica Caterham.

El fabricant britànic d’automòbils s’ha llançat a la fabricació de bicicletes elèctriques amb unes prestacions i disseny excepcionals. Llàstima que el seu preu també sigui tan excepcional, 3.500€.

caterham

 

Un carril bici entre Terrassa-Sabadell. En el seu projecte final de carrera (2012), l’enginyer E.Mompel va plantejar un carril bici entre les dues ciutats vallesanes paral·lel a la via del ferrocarril, unint els carrils existents a cada un dels extrems de la ciutat. Un traçat amb desnivells molt suaus que comunicaria les dues ciutats i els equipaments de la Mancomunitat, amb un cost econòmic moderat.

maps

 

Ferran Pont i Montaner, BAMMP ARQUITECTES


PREMI CIUTAT DE BARCELONA PER FABRA I COATS, DE BAMMP ARQUITECTES

El proper dilluns 18, Francesc Barcardit i Manuel Ruisánchez recolliran el  Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Arquitectura i Urbanisme, per  l’obra de rehabilitació de la fàbrica Fabra i Coats, com a nou Contenidor per a la Producció Cultural al barri de sant Andreu a Barcelona.

029 Fabra i Coats

007 Fabra i Coats

009 Fabra i Coats

019 Fabra i Coats

013 Fabra i Coats

017 Fabra i Coats

021 Fabra i Coats

1073 Fabra i Coats

024 Fabra i Coats

025 Fabra i Coats

Autors: Francesc Bacardit (BAMMP) i Manuel Ruisánchez (Ruisanchez Arquitectes)

Arquitectes Col.laboradors : Mateu Baylina, Fabio Ferone , Pere Fuertes, Eulàlia Gómez, Xavi Ayala, Robert Casasús

Arquitectes Tècnics: Josep Malgosa, Xavier Delgado i Montserrat Riera (BAMMP)

Estructura: Miquel Àngel Sala, Anna Lisbona (BOMA)

Instal.lacions: Lluïsa Sánchez (JSS)

Acústica: Querol & Colomer

Promotor: Ajuntament de Barcelona,  ICUB

Fotos: Ferran Mateo

 


BAMMP SELECCIONAT A LES “16 PORTES DE COLLSEROLA”

BAMMP ARQUITECTES  ha estat seleccionat per presentar proposta tècnica de la porta número 5. PORTA DE BELLESGUARD. Plaça Bonanova-Mandri-Torre Vilana-Passeig de les aigües, d’un total de 285 equips. El concurs ha estat promogut per l’Ajuntament de Barcelona, BIMSA.

Es tracta d’un “projecte que tracta de la renaturalització de la ciutat que s’enmarcarà en l’estratègia de convertir Colllserola en el gran parc central metropolità”, segons declaracions d’Antoni Vives a La Vanguardia.


INAUGURACIÓ 5a FASE PARC VALLPARADÍS I CAN JOFRESA

Ahir diumenge 27 de març es va inaugura la 5a fase del Parc de Vallparadís i Can Jofresa, 53.312m2 i 27.203m2 de parc.

El projecte, realitzat per BAMMP ARQUITECTES i RUISÁNCHEZ ARQUITECTES, juntament amb TEC ENGINEERING, prèn com a referència les antigues plantacions de conreus que se succeïen a l’entorn de la llera del torrent. Aquesta referència s’ha transformat aquí en un conjunt de plantacions d’arbrat, majoritàriament de ribera, la suma dels quals conformarà la devesa del parc. Degut a la important diferència de cota del parc respecte la ciutat, la imatge aèrea de la devesa és molt important. La rambla, eix de passeig que va de nord a sud del parc, es posiciona entre la base del talús vegetal existent i els murets que recullen les bancades que conformen les plantacions d’arbrat, sobre un prat amb diferents textures.

ARBRAT

ARBUSTIVES TALÚS

Montse Garcia i Joaquin Canela