BICICLETA

No sabem quin paper jugarà en el futur la bicicleta en la mobilitat de les nostres ciutats, en qualsevol cas dues coses són clares. Primer,  l’increment del seu ús ha estat important, en especial a les ciutats on la topografia acompanya. Segon, les iniciatives relacionades amb aquest mitjà de transport són cada cop més suggeridores:

SkyCycle. Carrils bici a Londres.

Un equip pluridisciplinari integrat per  Foster + Partners, els paisatgistes d’Exterior Architecture i la consultora urbanística SpaceSyntax, proposen la construcció de 220 quilòmetres de carrils per a ciclistes sobre les línies de tren de rodalies per connectar la ciutat.

foster

 

Bicicleta elèctrica Caterham.

El fabricant britànic d’automòbils s’ha llançat a la fabricació de bicicletes elèctriques amb unes prestacions i disseny excepcionals. Llàstima que el seu preu també sigui tan excepcional, 3.500€.

caterham

 

Un carril bici entre Terrassa-Sabadell. En el seu projecte final de carrera (2012), l’enginyer E.Mompel va plantejar un carril bici entre les dues ciutats vallesanes paral·lel a la via del ferrocarril, unint els carrils existents a cada un dels extrems de la ciutat. Un traçat amb desnivells molt suaus que comunicaria les dues ciutats i els equipaments de la Mancomunitat, amb un cost econòmic moderat.

maps

 

Ferran Pont i Montaner, BAMMP ARQUITECTES

Anuncis

MELIS

Aquets dies s’està portant a terme l’enderroc d’una part de les naus de la Fàbrica de Sala Badrinas, per poder-hi construir un Centre d’Educació d’Infantil i Primària.

És el punt d’inici, d’un llarg projecte gestat a BAMMP, que transformarà aquest conjunt fabril del barri del Segle XX. El procés de demolició recorda al d’una dissecció, al llarg de l’enderroc el paisatge industrial que durant tants anys ha caracteritzat el sud de Terrassa ens mostra ara totes les seves interioritats. Un dels elements recurrents d’aquest paisatge són les encavallades de fusta de les naus industrials. La seva forma triangular i la seva estructura reticulada permetia salvar llums de fins a 15 metres. Les encavallades es construïen majoritàriament amb fusta de melis. És una fusta de bona qualitat, que prové del pi roig, normalment importada, capaç de suportar esforços importants a compressió i també a tracció. Les característiques d’aquesta fusta la converteix en un bé preuat que de ben segur trobarà una nova ubicació. Desprès del desmuntatge/enderroc els taulons de melis s’apilen a l’espera de ser transportats. Em crida l’atenció els  treballs realitzats a la fusta per resoldre les unions: els encaixos, les metxes i el galzes, conformen unes geometries del tot suggerents, n’adjunto unes imatges. Les complemento amb unes fotografies del paisatge que queda desprès de l’enderroc. Ferran Pont


CAMERON SINCLAIR I L’ARQUITECTURA DE CODI OBERT

 

“Many architects seemed to think that when you design, you design a jewel, and it’s a jewel that you try and crave for.Whereas I felt that when you design, you either improve or you create a detriment to the community in which you’re designing in. So you’re not just doing a building for the residents or for the people who are going to use it, but for the community as a whole.”

Cameron Sinclair, febrer 2006. ConferènciaCameron Sinclair on oper-source architecture.